LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Mirant els meus apunts de classe, vaig començar a rumiar coses de les quals parlàvem els alumnes:

Tothom s’acostuma a ordenar, sintetitzar i mantenir una conducta dirigida per uns valors estipulats. La moral no és més que això, un ordre sintetitzat que permet dirigir una conducta adient.

Si existeix algun cas d’immoralitat, és degut al fet que el subjecte no tenia una guia establerta per a donar amb la millor adequació a la seva consciència, a la seva moral. Però i si tot allò que tenim estipulat com a correcte no ho fas? El mateix sentit comú ens permet saber que és correcte i que no?
Si algú que actua immoralment és entrevistat per algú que creu que la seva conducta no és adient, aquest només contestarà que ell actua bé i que és una obvietat que actua moralment.

A cada societat trobem diferents tipus de moral, diferents tipus d’estètica i això ens fa jutjar als altres sense saber les raons per les quals cometem suposades immoralitats.
L’ésser humà busca la felicitat, però la seva conducta no sempre és moral o ètica. Què és aleshores la felicitat? La felicitat és un estat emocional que cada un troba en els seus gustos i desitjos, però com s’aconsegueix aquesta? Per a Stuart Mill, un filòsof anglès, la felicitat només es troba en una societat en la qual els components són feliços. Aquesta opinió és una veritat fonamental, ja que ningú és del tot feliç fins que comparteix la felicitat. Un bon exemple són els nens, quan un nen fa un dibuix i l’acaba, el primer que fa és mirar-lo i ensenyar-lo al primer que trobi. Això completa el goig del nen i l’omple de felicitat. Aleshores seria correcte dir que la immoralitat és un mitjà més de l’home per intentar adquirir la felicitat o és un error en la seva consciència?

Júlia